Estris 161. Maig-juny 2008
Manual del responsable.

En aquest número monogràfic centrem la nostra atenció en els responsables de centres d’esplai i centres diaris d’educació en el lleure.  Incidim, doncs, en les funcions dels responsables en tots els àmbits d’actuació. Des de la seva gestió de l’equip de monitors a l’economia, passant per les activitats, el quotidià o la qualitat del centre, les pàgines d’aquest monogràfic pretenen oferir als responsables eines útils i interessants per utilitzar durant tot el curs. A les pàgines centrals disposeu d’un calendari del responsable amb totes les tasques a tenir en compte durant el curs. Les fitxes i la bibliografia conformen el banc de recursos pràctic.

Estris 160. Març-Abril 2008
Canvi climàtic.

Aquest número parla d’un tema tan important com en ocasions maltractat pels mitjans de comunicació i la societat: el canvi climàtic. Amb el suport d’expoerts que analitzen la situació global i la realitat a Catalunya, tractem de buscar respostes i observar de manera positiva la problemàtica del canvi climàtic, en la recerca de solucions i fórmules per millorar i prevenir la situació actual. L’entrevista ens porta el testimoni d’Albert Espinosa, director i guionista de cinema amb una història de vida reflectida a les seves produccions. El Manual ens apropa, a través de diferents propostes, als hàbits alimenstaris.

Estris 159. Gener-Febrer 2008
Drogues: consum i prevenció.

El primer número de l’any tracta un tema tan important com present a la nostra societat: el consum de drogues dels adolescents i joves. En concret, ens centrem en el que més ens ha d’importar com és la prevenció d’aquest consum. A més de diversos articles interessants que parlen de la tasca que es pot fer des dels centres d’esplai, parlem amb diversos joves que ens apropen la seva visió. A l’entrevista donem veu al germà Fernando Aguiló, superior de l’ordre de Sant Joan de Déu en el que és un testimoni de vida impactant. El Manual apropa el cinema a l’esplai amb diverses propostes i dinàmiques.

Estris 158. Novembre-Desembre 2007
La xarxa ens comunica.

En aquest número us apropem totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, sobretot la xarxa, per a establir vies complementàries de comunicació amb infants, joves i famílies de l’esplai. També us fem un recull de totes les funcions que requereix la gestió de les activitats de lleure a la secretaria, amb consells útils per a un bon funcionament. El personatge entrevistat és Josep Àngel Sáiz, bisbe de Terrassa, que ens dóna la seva visió sobre temes relacionats amb joves, Església i fe.

Estris 157. Setembre-Octubre 2007
Plans Educatius d'Entorn.

En aquest número, coincidint amb l’inici d’un nou curs per a tot l’àmbit educatiu, parlarem dels Plans Educatius d’Entorn, un seguit de projectes comunitaris on infants i joves, sobretot els més desfavorits, en són protagonistes. A més, us proposarem diverses maneres de desplaçar-vos amb els vostres nens, tot fent-vos conèixer els principals beneficis i el seu contingut pedagògic. El personatge entrevistat serà el Carles Capdevila, periodista vinculat al món de l’educació que fa poc va escriure l’article ‘Entusiasme sospitós’.

Estris 156. Juliol-Agost 2007
Educar en el paisatge

En aquest número hem volgut donar el protagonisme al paisatge, un element molt important per a l'educació en el lleure, ja que esdevé, alhora, objecte d'aprenentatge i mitjà educatiu. El coneixement d'allò que ens envolta és imprescindible per conèixer com som, i el contacte amb aquest entorn és la millor manera d'aprendre-ho. També expliquem com dirigir reunions de forma efectiva i parlem amb Estrella Segura, presidenta de Coordinació Catalana. I, encara amb la ressaca de les darreres eleccions, ens preguntem com participen els monitors a la política municipal.

Estris 155. Maig-Juny de 2007
Manual del monitor. Edició 2007

En aquest número monogràfic volem condensar els coneixements i els recursos que tots els monitors d'educació en el lleure haurien de tenir per la mà: des de la preparació i realització d'activitats concretes fins a l'ús de la farmaciola, passant per les tècniques d'animació, la pedagogia de la fe, la realització de jocs, tallers i excursions, el funcionament del grup d'infants o l'organització de l'equip educatiu. També fem algunes reflexions sobre la importància social de la tasca dels educadors en el lleure. I, abans de passar a l'acció, proposem un joc perquè els monitors es posin a prova.

Estris 154. Març-abril de 2007
L'educació en el lleure als inicis del segle XXI

En aquest número hem volgut mirar-nos al mirall i fer un cop d'ull a l'educació en el lleure als inicis del segle XXI, per tal se saber on som i quins reptes ens planteja la societat en un futur immediat. També hem parlat de les polítiques per al jovent i de la importància de l'associacionsime amb Eugeni Villalbí, el nou Secretari de Joventut del govern català. A El Manual, us proposem diverses activitats que podem fer tot aprofitant la pluja, i al Zoom us avancem com serà l'exposició itinerant sobre els drets dels infants. Per cert, heu fet mai excursionisme ornitològic?

Estris 153. Gener-febrer de 2007
La ciència, dels llibres al joc

En aquest número hem volgut posar de relleu el paper que l'educació no formal pot tenir en la divulgació de la ciència, més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic. I és que el joc, l'experimentació amb objectes quotidians i les vivències a l'entorn natural són eines útils per despertar l'interès científic als infants i joves. També parlem sobre el teatre i altres coses amb l'Anna Sahun, una actriu jove que triomfa als escenaris i a la televisió, i donem alguns consells per implicar els pares en el dia a dia de les entitats de lleure. Per cert, heu dormit mai en un iglú?

Estris 152. Novembre-desembre de 2006
Els drets dels infants aviu

En aquest número, el primer d'una nova etapa, hi trobareu un conjunt de reflexions i dades sobre la realitat dels infants arreu del món i a casa nostra, per tal de no oblidar que ells són els protagonistes de la nostra tasca educativa. De la conversa amb en Bru Rovira, i de la seva experiència com a reporter arreu del món, en podreu aprendre moltes coses i saber quina és la seva visió del periodisme. I, com que s'apropa l'hivern, us proposem un grapat d'idees per no quedar-se tancats les tardes de dissabte fent els jocs de sempre. Per cert: per què és tan difícil trobar nous monitors?

Estris 151. Setembre-octubre de 2006
Eduquem pel consum responsable

Vivim en una societat de consum. D'una manera o altra, i de forma constant, tots som consumidors, ja sigui d'aliments, de roba, de productes culturals, de serveis d'oci, de combustible, d'energia... Però en un món cada cop més interdependent, el fet de consumir (anar a comprar, vestir d'una determinada manera, desplaçar-se en cotxe o fer un determinat ús de l'electricitat) té conseqüències directes sobre l'entorn, la cultura, l'economia i les altres persones del planeta. Ser-ne conscient és un primer pas. Però cal anar més enllà i analitzar quins impactes tenen els nostres hàbits quotidians i què podem fer per reduir-los o, en tot cas, transformar-los en elements positius. Aquesta és la base d'un consum conscient i responsable. Educar els nostres infants i joves en la cultura d'un consum més racional, just, sostenible i respectuós amb la diversitat cultural és un pas necessari, gairebé imprescindible, per poder millorar el món on vivim. Aquest número d'Estris vol animar-vos a iniciar aquest camí. També hi trobareu recursos per planificar el curs d'esplai, així com una entrevista amb Ignasi Carreras.

Estris 150. Juliol-agost de 2006
150 números d'Estris

Pretendre resumir en una desena de pàgines la trajectòria i les interioritats d'una revista amb 35 anys d'història i 150 números publicats és un propòsit un xic agosarat. Les pàgines d'aquest Estris especial, doncs, no són més que una senzilla aproximació a la història de la revista, al seu funcionament i a aquelles petites coses que fan d'ella una publicació pionera en el camp de l'educació en el lleure, amb recursos útils i continguts de referència per als monitors i educadors del país. Tant de bo aquestes pàgines serveixin per ajudar-vos a conèixer més coses d'aquesta revista nostra i vostra, per engrescar-vos a recuperar números antics i ampliar, així, les vostres habilitats educatives o, simplement, per fer-vos passar una bona estona. Al capdavall, aquest és, també, un dels nostres objectius. A banda d'això, en aquest número també hi trobareu un conjunt d'articles sobre la resolució de conflictes i una entrevista a Josep M. Vila, primer cap de redacció de la revista i exdirector general de Joventut.

Estris 149. Monogràfic, edició 2006
L'estiu, l'estació del lleure

Des de fa tres anys, quan arriba aquesta època, l'Estris es transforma en un monogràfic dedicat a les activitats estiuenques. L'edició 2006 de L'estiu, l'estació del lleure és una eina que vol ser d'utilitat per als educadors i educadores que, a hores d'ara, estan en plena preparació de les colònies, els campaments, les rutes, els casals o els camps de treball que realitzaran amb els seus grups d'infants i joves.

El monogràfic d'enguany té quatre parts ben diferenciades. S'obre amb la secció Marc pedagògic, que en aquesta ocasió, i sota el títol "L'estiu en 5 dimensions", reflexiona sobre el potencial de les activitats d'estiu per incidir en l'educació integral de la persona. Tot seguit, i com a tema destacat d'aquest número, s'analitza amb profunditat el paper del quotidià com a mitjà educatiu transversal que cal tenir en compte a l'hora de planificar qualsevol activitat de lleure.

Com els anys anteriors, el monogràfic també fa un cop d'ull a un model concret d'activitat d'estiu, que en aquesta ocasió recau sobre els camps de treball. I a les pàgines centrals no hi podia faltar l'actualització del dossier Ves preparat que, juntament amb les fitxes d'activitats, dóna el contrapunt més pràctic a aquest número de la revista.

Estris 148. Març-abril de 2006
Música i educació

La música és un llenguatge, un mitjà d'expressió en ell mateix. Però també és una eina a partir de la qual podem expressar sentiments, transmetre missatges, relaxar-nos o animar-nos, remoure consciències, aprendre conceptes, relacionar-nos amb els altres, interioritzar valors, conèixer cultures, experimentar la creativitat, desenvolupar el sentit crític, etc. Amb aquestes qualitats és fàcil imaginar les possibilitats que, amb totes les seves manifestacions, pot tenir en el camp educatiu. Els currículums escolars ja contemplen la formació musical, però sovint es redueix a una assignatura amb poques hores a la setmana, sense tenir en compte les seves possibilitats interdisciplinàries (en l'ensenyament de llengües i literatura, d'història i geografia o en l'educació intercultural, per posar-ne alguns exemples). Per la seva banda, les entitats de lleure educatiu, des dels seus orígens, han fet de les cançons una part de la seva identitat i una eina útil per a la dinamització d'activitats, excursions, colònies i campaments. Tanmateix, aquesta pràctica sembla passar per hores baixes. En aquest número d'Estris, a través d'un conjunt d'articles i recursos pràctics, volem trencar aquesta tendència i posar de manifest les possibilitats educatives de la música en el camp educatiu. També us presentem una entrevista amb el cantautor Feliu Ventura i un conjunt de reflexions sobre els adolescents i joves a l'esplai des de diferents punts de vista.

Estris 147. Gener-febrer de 2006
El Magrib entre nosaltres

Els prejudicis, la desinformació i la por al desconegut són l'origen d'actituds intolerants i d'accions de rebuig que dificulten la convivència en una societat que, com la nostra, està en constant transformació. L'única forma per eradicar la llavor de la intolerància i el rebuig és la informació: conèixer per respectar, valorar i arribar a estimar allò que hi ha al nostre entorn. A hores d'ara, una part important dels habitants de Catalunya provenen dels països de l’Àfrica nord-occidental. Però l'augment de població d'origen magribí no creix al mateix ritme d'allò que en sabem. La millor forma d'avaluar el coneixement que tenim d'una realitat és fer-nos-en preguntes. Per exemple: tots els magribins són musulmans? Quin paper juga la dona a les societats magribines? Àrabs, moros, berbers, mahometans... què hi ha darrere de cada nom? Què en sabem del poble amazic? I del coflicte del Sàhara? Quantes llengües es parlen a l’Àfrica nord-occidental? Quina sistema polític hi ha al Marroc? Què en sabem d'Algèria, Líbia o Tuníssia?... En aquest número d'Estris volem intentar donar resposta a alguna d'aquestes preguntes o, si més, no animar-vos a conèixer millor una realitat diversa i propera, molt propera, que ja forma part de nosaltres. A banda d'això, també hi trobareu una entrevista amb l'escriptora i mediadora cultural Najat El Hachmi, així com un conjunt d'articles sobre com tractar els trastorns alimentaris des de les entitats de lleure educatiu.

Estris 146. Novembre-desembre de 2005
Els altres moviments socials

Entenem per moviments socials aquelles entitats, col·lectius i persones implicades de forma activa en el seu entorn, des del més immediat (el poble, el barri, la ciutat, la comarca, el país...) fins al més ampli (el continent, el planeta...). Són moviments que treballen en camps diversos, com els drets humans, el medi ambient, l'educació, la lluita contra l'exclusió social i les desigualtats, el cooperativisme econòmic... però que comparteixen la voluntat de canviar l'ordre de les coses per millorar la pròpia societat i les condicions de vida dels habitants del planeta. L'esplai, com a proposta educativa i transformadora vinculada a un entorn concret és, també, un moviment social.
En els últims temps, i com a conseqüència de l'extensió dels discurs de la globalització econòmica, molts d'aquests moviments s'han coordinat en iniciatives com els Fòrums Socials, d'àmbit mundial o regional, i s'han donat a conèixer com a generadors de propostes i motors d'iniciatives concretes en pro d'un altre model econòmic i social, d'una altra globalització. Això els ha valgut el nom d'altermundistes. En aquest número d'Estris hem volgut fer un cop d'ull a la situació d'aquests moviments a Catalunya i, alhora, mostrar experiències d'organitzacions que treballen en diferents àmbits socials i amb les quals és possible treballar en xarxa des de les entitats del lleure educatiu. També hi trobareu un conjunt d'articles sobre els trastorns infantils i una entrevista a Eduard Estivill, metge del son i cantant.

Estris 145. Setembre-octubre de 2005
Mitjans de comunicació i educació

Diversos estudis apareguts els darrers anys han encès el senyal d’alarma: els infants miren moltes hores la televisió i, el que és més preocupant, bona part d’aquest temps el passen sols davant la pantalla. Fruit d’aquest consum excessiu (no només televisiu, sinó també d’Internet, videojocs...) alguns experts alerten que els nens i nenes poden arribar a desenvolupar comportaments preocupants: manca d’atenció en les activitats que realitzen, violència, consumisme... Però a la vegada, el món audiovisual representa per als més menuts un món fascinant que els captiva i que, si se sap utilitzar de forma adequada, els pot arribar a estimular positivament. I és que la televisió també ofereix referents positius i, en alguns casos, fins i tot educatius.
Amb la participació de periodistes, educadors i experts en la matèria, aquest Estris s’ha volgut sumar al debat sobre la influència de la televisió en els infants i la necessitat, o no, que des de l’esplai i les instàncies educatives s’eduqui en l’audiovisual. En aquest número també hi trobareu una entrevista amb el periodista de TVC Esteve Soler i un conjunt d'articles per reflexionar sobre el funcionament d'un equip d'educadors.

Estris 144. Juliol-agost de 2005
Lleure i família

La conciliació de la vida familiar i laboral és una de les grans qüestions que té plantejada la nostra societat. Les dificultats que moltes persones tenen per gaudir de la vida en família i participar en el procés educatiu dels fills són cada cop més evidents en una de les zones d'Europa on les jornades laborals són més llargues. A hores d'ara, el debat sobre les seves possibles solucions hauria d'estar damunt la taula dels principals agents implicats: empreses i centres de treball, comunitat educativa i governs implicats. Les entitats de lleure educatiu també hem de moure fitxa i dir-hi la nostra. Això vol dir oferir models d'oci alternatiu, pensant en els grups familiars en conjunt, ja sigui integrant-ho en les nostres activitats habituals o bé elaborant-ne de noves. En aquest número d'Estris hem volgut oferir elements per a la reflexió i l'actuació a través d'articles d'opinió, experiències reeixides i propostes concretes d'activitat. També hi trobareu reflexions sobre els exmonitors i la seva vinculació amb els centres un cop finalitzen la seva etapa més activa.

Estris 143. Monogràfic, edició 2005
L'estiu, l'estació del lleure

Per a la majoria d'infants i joves del nostre entorn, l'estiu és temps de vacances i sinònim de temps lliure. Els més petits, actius per naturalesa, necessiten fer activitats que els omplin les hores i donin sortida a la seva energia vital. I els joves, en edat de descoberta i aventura, necessiten trobar propostes engrescadores fora de les aules. L'oferta lúdica que els uns i els altres tenen al seu abast és molt àmplia, però no sempre de qualitat, i en molt poques ocasions contribueix a la seva formació com a persones. És en aquest context on les activitats educatives que els esplais i les entitats de lleure realitzen a l'estiu són una autèntica alternativa per viure les vacances amb sentit, amb el valor afegit que representa la convivència amb altres nois i noies, el contacte amb el medi natural, la progressió personal davant de nous reptes, la descoberta del propi territori, el desenvolupament del sentit transcendent, l'aprenentatge a través del joc...
L’Estris torna a vestir-se d’estiu per oferir als lectors la segona edició d’un monogràfic dedicat íntegrament a les activitats de vacances. Després de l’èxit que va significar l’edició del 2004 -molt ben valorat pels monitors com una eina útil per preparar les activitats d’estiu- n'hem preparat una nova edició que torna a abordar aquest temps educatiu tan important.

Estris 142. Març-abril de 2005
Llengua catalana i lleure

Les activitats d'educació en el lleure són espais d'aprenentatge de la convivència i les relacions interpersonals. La funció social de la llengua com a vehicle de comunicació és bàsica en aquest procés. Però la llengua és, també, un element d'identificació col·lectiva, un transmissor de cultura i una eina d'expressió d'idees i sentiments. La llengua catalana, que ha estat històricament minoritzada, malda avui per fer-se un lloc en tots els àmbits socials. La globalització econòmica i cultural, l'arribada dels nous catalans i la integració europea són alguns dels reptes que té plantejats en el camí cap a la plena normalitat. I en aquest camí, l'educació, tan en el camp formal com en el no formal, hi juga un paper decisiu. En aquest número d'Estris hem volgut fer un cop d'ull a la situació social del català i reflectir experiències positives pel que fa a l'ús i a l'aprenentatge, tot fent especial atenció a l'àmbit del lleure educatiu. També hi trobareu un recull d'articles i fitxes sobre l'expressió plàstica com a eina educativa i una entrevista amb els membres del mítc grup de música Esquirols, vint anys després del seu darrer concert.

Estris 141. Gener-febrer de 2005
El nou horitzó europeu

El 20 de febrer estem convocats a les urnes per pronunciar-nos sobre la ratificació del Tractat constitucional europeu. Però, tenim prou informació per poder votar-hi a favor o en contra? Sabem quines implicacions té aquesta Constitució en l’àmbit de l’educació en el lleure i la intervenció social? Què diu el text sobre la joventut, el medi ambient, la llengua, els drets socials i altres qüestions que ens interessen? Si pretenem formar ciutadans actius, preparats per participar i implicar-se en la societat, hem de tenir informació que ens permeti reflexionar i debatre sobre allò que ens afecta.

Per això, en el número 141, la revista Estris us presenta diversos articles que ens ajudaran a entendre què és la Constitució europea i quines repercussions pot tenir en allò que ens afecta com a educadores i educadors.

A banda d'això, en aquest número també hi trobareu una entrevista a la companyia Teatre de Guerrilla i una reflexió sobre la mediació als centres de lleure, a part de les habituals fitxes didàctiques, la ruta excursionista, els 'Trossos de verd i blau', el còmic, les alternotícies i l'article de psicopedagogia.

Estris 140. Novembre - Desembre 2004

L’excursionisme ha estat, des de sempre, un dels pilars bàsics dels centres d’esplai. El contacte amb la natura i amb el medi que ens envolta s’ha utilitzat, des del món del lleure, com una eina educativa d’importància cabdal tant per ensenyar els infants a respectar la natura com per fer-los descobrir el seu país.

En aquest número de l’Estris, diversos professors reivindiquen de nou la necessitat de conèixer el territori a través de les excursions, de les passejades per muntanyes i pobles, del contacte amb la gent i amb la cultura pròpia... en definitiva, insistim en el valor educatiu de recórrer el país amb els ulls ben oberts per redescobrir-lo pam a pam. En aquest sentit, les fitxes d’aquest mes són propostes d’excursions per fer en grup.

A més de tot això, en aquest número d’Estris també hi podreu trobar una entrevista al meteoròleg Francesc Mauri, a banda de les habituals seccions Psicopedagogia, Trossos de Verd i Blau, Alternotícies, Recursos i moltes més coses.

Estris 139. Setembre - Octubre 2004

Implicar-se en un centre de lleure o en qualsevol altre entitat requereix una responsabilitat i un temps de dedicació que, a vegades, costa trobar. Darrerament, alguns responsables d’esplais han expressat la seva preocupació per la manca de compromís i de continuïtat d’alguns monitors amb el centre i amb el seu entorn, i sembla que aquest problema és bastant comú. En aquest número de l’Estris us proposem diverses reflexions i fitxes d’activitats que us poden ajudar a treballar el tema del compromís amb els infants, els joves i, fins i tot, amb els mateixos monitors.

Pressupostos, números que quadrin, quotes ajustades, despeses planificades, ingressos... Uf, quina mandra! Enfrontar-se amb l’economia de l’esplai és una feina sovint desagraïda i feixuga, però absolutament necessària; una feina que no només s’ha de portar amb rigor i seriositat, sinó que també ha de ser transparent i clara. Economistes i experts en gestió vinculats al món del lleure donen alguns consells sobre com abordar el finançament dels centres i fer una bona tasca econòmica.

A més de tot això, també hi podreu trobar les habituals seccions: l’entrevista, el Trossos de Verd i Blau, les fitxes, i moltes més coses!

Estris 138. Juliol - Agost 2004

Les desigualtats entre els països del Nord i els del Sud cada dia són més grans, i existeix una injustícia social i una pobresa creixent que sembla no tenir aturador. Però, com podem explicar-ho als nostres infants i joves? I encara més, podem fer alguna cosa , des de l’esplai o l’agrupament, per canviar aquesta situació? Lluny de la visió paternalista d’altres temps, avui l’educació per al desenvolupament treballa des d’un discurs actiu. En aquest Estris diverses persones que coneixen molt bé l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament sostenible ens parlen de com educar-lo en els infants i els joves, i ens ofereixen algunes propostes per treballar per a un món socialment més just.
La convivència d’una bona colla d’adolescents i joves d’arreu durant 10 o 15 dies, l’esforç comú per realitzar una tasca de servei i unes estones diàries de lleure dóna com a resultat un còctel altament atractiu: el camp de treball. Amb un arrelament i tradició molt importants al nostre país, els camps constitueixen una forma molt seductora per a adolescents i joves que poden compartir uns dies de vacances amb altra gent de la seva edat, mentre realitzen una tasca de compromís amb la societat, ja sigui del propi país o de qualsevol part del món. També en parlem en aquest número de l’Estris.

Estris 137. Maig - Juny 2004

Aquest és l'Estris monogràfic d'activitats d'estiu, una nova eina que sortirà cada any abans de les vacances. Pretén ser un instrument útil de cara a preparar les vostres colònies, campaments, rutes i casals ja que hi podeu trobar tota la informació necessària per poder dur a terme aquestes activitats: normativa, planificació, com preparar una reunió de pares, els menús, propostes d'activitats, etc. a més d’articles de reflexió sobre el valor de les activitats d’estiu.

Aquesta edició especial de l'Estris vol contribuir a continuar fent de les activitats d'estiu dels centres de lleure un valor social reconegut. Per seguir essent un model educatiu de referència per a les famílies, cal que els esplais vetllin per la qualitat d'aquestes activitats, i que tinguin en compte elements com ara la seguretat, la normativa, els objectius pedagògics, etc. D'altra banda, també és necessari que, sense perdre els signes d'identitat, es vagi innovant i buscant la millora i l’excel·lència en el servei que fem des de l'esplai.

Ja ho sabeu, quan prepareu les colònies o els campaments, no us oblideu de posar aquest imprescindible estris a la vostra motxilla!!

Estris 136. Març - Abril 2004

Una qüestió que a l'esplai sempre ha preocupat és la idoneïtat o no d’acollir infants amb discapacitats als centres. Fa uns anys, la poca formació i la desconeixença feia que es veiés aquesta possibilitat amb certa recança, però, superats aquests temors inicials, l’esplai es va convertir en un important agent socialitzador de les persones amb discapacitats. Ara sembla que la presència de nens i nenes amb disminucions ha minvat mentre creixen les activitats dedicades exclusivament a aquests infants. Aquest Estris pretén tornar a posar sobre la taula el debat sobre la necessitat o no de reivindicar el model d’esplai integrador, alhora que busca donar recursos i pautes a tots aquells centres que continuen apostant per un model que acull tots els infants.

Barcelona viurà aquest estiu un esdeveniment sense precedents: la primera edició del Fòrum Universal de les Cultures. Del 9 de maig i fins a la Mercè, la capital catalana acollirà desenes d'espectacles, exposicions, conferències, xerrades... tot plegat amb la voluntat de convertir la ciutat en el centre mundial del diàleg intercultural, alhora que esdevenir un aparador de la diversitat ètnica, cultural, generacional i religiosa.

Però la celebració del Fòrum ha aixecat també algunes veus en contra. Diverses entitats i associacions han mostrat el seu rebuig a aquesta iniciativa perquè consideren que s'ha organitzat sense comptar amb la participació ciutadana i que la despesa en infraestructures i organització ha estat desmesurada. En tot cas, es tracta d'un fòrum amb diverses veus i en aquest estris les escoltem.

Estris 135. Gener - Febrer 2004

Milers de persones procedents de l'Àfrica, de l'Europa de l'Est, d’Amèrica Llatina, etc. arriben cada any a Catalunya buscant un futur millor per a ells i per a les seves famílies. A les escoles ja hi ha força nens de pares immigrants i aquest escenari d'aules multiculturals es comença a veure, cada cop més, també a l'esplai. L'esplai ha de saber respondre de manera oberta i en positiu al repte que suposa la immigració. En aquest estris us oferim alguns recursos i reflexions que us poden ajudar a treballar en un esplai divers i multicultural.

Els clixés són els clixés, i als centres de lleure ens han penjat sovint etiquetes "kumbaiàs" i xirucaires, però ¿continuem avui tenint aquest imatge? Diverses persones vinculades al món associatiu juvenil, a la política, a l'empresa o a les ONG ens han explicat com veuen l'esplai en aquests inicis del segle XXI perquè totes les opinions ens poden ajudar a reflexionar sobre els punts forts i febles de l'esplai avui.

A més d'aquests dos temes principals, a la secció Trossos de Verd i Blau, Pere Vives ens parla sobre mobilitat sostenible i d'altra banda, en motiu de la mort de Miquel Martí i Pol, també reproduim un fragment de l'entrevista que l'estris va fer a aquest l'escriptor l'any 2000

Estris 134. Novembre - Desembre 2003

La important tasca educativa dels esplais es mereix unes instal·lacions dignes, un equip de monitors degudament format o una gestió eficaç i adequada, per citar només uns exemples. I és que la rauxa i la bogeria o aquell esperit "kumbaià" que sempre ha acompanyat el món del lleure no té perquè estar renyit amb un servei de qualitat. És per això que l'Estris ofereix un seguit d'articles on diversos experts expliquen la importància d'oferir qualitat a la vegada que donen pautes per tal d'assolir aquesta excel·lència en el servei prestat.

I l'ambient nadalenc també es fa present en les planes de la revista. El Nadal és un temps especial. Per alguns, significa un temps de joia en què Déu es fa home a través de Jesús. Per a d'altres, simplement són moments de recolliment, de família, més enllà de qualsevol fet religiós. Però, també és cert que el Nadal s'ha convertit en un gran negoci comercial. Grans dicotomies es barregen en aquests dies: valors com la solidaritat, l'amor o la família conviuen amb un consumisme extrem. Sigui com sigui, és un moment essencial de l'any que cal treballar des dels centres d'esplai ja sigui per educar els valors humans i cristians que se n'extreuen, com per analitzar de forma crítica les contradiccions que presenta. La reflexió està servida i... bon Nadal!

Estris 133. Setembre - Octubre 2003

Preparar una obra de teatre és una activitat que molts monitors han fet alguna vegada al seu centre. I és que el teatre a l'esplai té la gran virtut de ser una activitat sempre positiva, ja que tant si l'obra és un gran èxit o un estrepitós fracàs, els infants sempre n'hauran après la solidaritat, el treball en equip, el respecte a la diferència i molts altres valors que se'n deriven. En aquest estris, professionals i persones vinculades al món de l'espectacle reflexionen entorn dels valors educatius del teatre i expliquen com els podem treballar a l'esplai. A més, parlem amb la pallassa Pepa Plana que també ens dóna la seva visió d'aquest tema.

En aquest número també hi podeu trobar un dossier especial amb activitats ambientals per treballar durant un curs d'esplai, a més d'articles que parlen de la metodologia i les finalitats de l'educació ambiental en els centres de lleure. Tot plegat amb les seccions habituals de la revista: la ruta, els recursos, el consultori, etc.

Estris 132. Juliol - Agost 2003

La família és, actualment, una entitat en etapa de transició. No sabem cap on va; només sabem que està canviant. Tant les estructures familiars (des de la família nuclear fins a tot tipus de noves realitats de convivència) com la mateixa organització d'aquestes està patint una autèntica revolució: infants que no viuen amb el pare i la mare sinó que només tenen mare; pares que no veuen els seus fills durant la setmana pels ritmes estressants de feina... Sens dubte aquests exemples posen de manifest que una peça fonamental de la nostra societat com és la família ja no és el que era. De ben segur que aquesta situació influeix en l'educació dels nois i noies. Per això, l'Estris ha volgut que professionals de l'ensenyament i l'educació ens donessin algunes pistes sobre com educar aquestes noves realitats.

En aquest número també ens preguntem perquè els centres d'esplai només ocupen les planes dels diaris o els reportatges de la televisió quan hi ha alguna desgràcia. Com és que el dia a dia dels centers no interessa als mitjans? També en aquest cas, professionals dels mitjans i de la comunicació reflexionen sobre aquest fenomen i ens donen algunes pautes per tal de millorar la comunicació externa de l'esplai.

Estris 131. Maig- Juny 2003

Malauradament, el món ja està avesat a conviure amb guerres i conflictes de tota mena. Però l'any 2003 serà recordat, entre d'altres coses, pel crit unànime que des de les parts més allunyades del planeta, i en especial, des de Catalunya, s'ha alçat per dir un no rotund a les guerres. Aquest número de l'Estris es proposa, amb la reflexió que dóna el pas del temps i la distància, analitzar les conseqüències d'aquestes mobilitzacions socials i, en concret, donar a conèixer en profunditat què és això de la cultura de la pau. Membres de l'Escola de la Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma són els encarregats d'explicar en què consisteix l'educació per la pau i com es pot dur a terme. I aquest tema es tanca amb una sorpresa ben especial: l'entrevista a en Bernat Carreras, un noi que amb tan sols 20 anys va marxar a fer d'escut humà a Bagdad.
Aquest Estris també aborda un tema que sovint passa desapercebut però que té una importància cabdal en les activitats d'estiu com és l'educació del quotidià. Les colònies, campaments o rutes són espais on l'educació d'aquests petits moments es pot dur a terme amb tota la seva efectivitat. Professors de diferents departaments de l'Institut de Formació ens expliquen, entre d'altres coses, com treure el màxim profit educatiu dels àpats o les estones lliures, com prevenir els accidents quotidans que passen a les colònies o com n'és d'important la salut i la higiene dels infants en les activitats d'estiu.

Estris 130. Març - Abril 2003

Una gran lluna presideix la portada de l'Estris per tal d'il·lustrar un tema ben suggerent: el lleure de nit. La nit és un moment ben màgic, especial. En tota colònia o campament la nit ocupa un lloc preferencial. Professors del departament de Jocs de l'Institut de Formació ens expliquen la importància dels jocs de nit i reflexionen sobre la idoneïtat o no de les activitats de por.

Però la nit, com la lluna, té moltes cares. I també aquest Estris mostra una altra vessant: el lleure de nit a la ciutat. Per què si els esplais han fet de la nit un espai educatiu bàsic en les activitats d'estiu, això no s'ha traslladat a la ciutat? Diversos especialistes parlen sobre la necessitat de fer activitats de lleure de nit també a la ciutat. I alguns centres expliquen algunes bones experiències en aquest camp.

Finalment, en Carles Armengol ens proposa una interessant reflexió sobre què és i què no és l'educació en el lleure, en un moment de redefinició d'aquest concepte i d'aparició de múltiples ofertes de lleure pels infants i joves. Un article imprescindible en aquest debat sobre el futur de l'esplai.

Estris 129. Gener - Febrer 2003

Dues realitats ben diferents: l'esplai a la xarxa i la cultura popular i tradicional catalana. Són dos pols oposats, un que mira cap al segle XXI i l'altre que parteix de la tradició, aquests són els temes dels quals us parlem a l'estris 129, ben diferents però alhora complementaris.

Quina és la situació actual de la cultura popular catalana? Com es pot treballar aquest tema a l'esplai? i algunes experiències de festes tradicionals per als més petits són alguns dels articles que trobareu en aquest estris.

També, si encara no ho feu, us proposem integrar les noves tecnologies a l'esplai i com utilitzar-les perquè us siguin realment útils. A "l'esplai navega per la xarxa" podreu trobar-hi articles, un llistat de webs de jocs, recursos i experiències de diversos centres que ja tenen la seva pròpia plana web.

Estris 128. Novembre - Desembre 2002

Qui ho diu que als centres d'esplai no s'hi practica l'esport? Les rutes, les excursions, les gimcanes o els jocs són només alguns exemples d'aquestes activitats esportives ben presents als esplais. Diversos educadors de l'esport i pedagogs escriuen en aquest Estris per comentar els molts aspectes positius que pot tenir l'esport dins els centres d'esplai.

A més, l'Estris 128 també ens proposa un repte al qual ens caldrà fer front en aquest nou segle: el diàleg interreligiós. Àngel Jesús Navarro,consiliari del MCEC, i Francesc Torradeflot, de l'Associació UNESCO per al diàleg interreligiós, ens ofereixen dues visions sobre el paper que ha de tenir l'educador quan infants i joves provinents de cultures i religions ben diverses vénen a l'esplai. Un article de Francesc-Xavier Marín, professor de la Universitat Ramon Llull, també dóna pistes per treballar la interreligiositat des de l'esplai. A més, aquest estris també compta amb la participació d'alguns monitors que relaten la seva experiència ecumènica viscuda a la comunitat de Taizé.

Estris 127. Setembre - Octubre 2002

La participació a l'esplai és uns dels principals temes d'aquest estris. La directora de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, Maria del Mar Galceran, juntament amb el pedagog Cèsar Muñoz, entre d'altres, han escrit diversos articles sobre la importància de tenir un esplai participatiu, i el que és encara més important, expliquen i donen eines per aconseguir-ho!

Per a molts, una de les tasques més feixugues de l'esplai és portar al dia tota la gestió del centre. En aquest estris s'hi poden trobar bons consells per a la gestió de l'esplai i, a més, la responsable de secretaria del MCEC ens explica quins són els instruments més eficaços a l'hora de portar el control econòmic de l'entitat.

També hi trobareu les seccions habituals de: les rutes, el consultori, els recursos... i diverses informacions d'interès sobre lleure educatiu, a més d'una entrevista amb la presidenta mundial de la Federació Internacional dels Moviments de Juventut Catòlica Parroquial (FIMCAP), la Carme Carrión. La Carme, des de la seva experiència en els moviments de lleure a nivell internacional, destaca la importància de mantenir-se sempre molt obert a les altres cultures i països.

Estris 126. Juliol - Agost 2002

Després que l'any 2001 s'elaborés un estris especial per als monitors, aquesta vegada és el torn dels responsables. Amb el títol, "Manual del responsable" aquest estris conté la informació principal que ha de tenir en compte el director d'una entitat de lleure. La revista inclou articles sobre el perfil del responsable, com s'ha de fer un pla d'acollida i de seguiment dels monitors, o els aspectes principals pel que fa a la normativa. A més, diversos experts parlen dels reptes que aquest nou segle XXI presenta al responsable d'un centre d'esplai o d'un agrupament escolta en el camp del medi ambient, la família, la interculturalitat i l'evangelització.

Aquest estris inclou també, a les pàgines centrals, un calendari de les feines que ha de realitzar el responsable d'una entitat de lleure al larg de l'any, a més d'una llarga llista de recursos i diverses fitxes amb activitats.

Els articles d'aquest estris han estat escrits per professors de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, diversos responsables d'entitats de lleure, com Escoltes Catalans, entre d'altres.

Malauradament, les drogues són una realitat en el món dels nostres adolescents i joves, per tant, no se'ls ha de girar l'esquena i fer veure com si no hi fossin. El número 125 de l'estris us proposa diverses maneres de treballar el tema a l'esplai. La lectura dels diversos articles, una entrevista i les fitxes amb recursos us poden donar bones pistes per enfocar la qüestió al vostre centre.

Les cases de colònies són un espai per relaxar-nos i passar-ho bé. El motor que les fa funcionar són tota una sèrie de persones que hi treballen moguts per la il·lusió de servir els altres. La feina a les cases de colònies no sempre és fàcil i, a més, n'hi ha molta!! Hem volgut parlar amb els administradors i els cuiners de les cases perquè ens expliquin aquesta "altra cara de les cases de colònies", quin n'ha estat el resultat? ...el trobareu en aquest estris.

La Núria Esterri és educadora i utilitza tècniques teatrals aplicades a la psicologia per tal d'ajudar a joves amb problemes. A l'entrevista que li hem fet a l'estris, explica en profunditat la seva feina i els seus interessants projectes. A més, també hi trobareu les seccions habituals i moltes informacions relacionades amb el món del lleure.

L'esplai sol ser un lloc ple d'infants i joves, però us imagineu treballar també amb la gent gran? En aquest número de l'Estris us proposem un tema ben interessant, la intergeneracionalitat. Amb el títol L'esplai es fa gran us presentem un dossier que recull articles d'Assumpta Massip, Xavier Lorente i Maria Lluïsa Marrugat en els quals tots tres autors donen pautes per integrar la gent gran en les activitats d'esplai, com a una bona contribució a reforçar lligams entre generacions.

Els esplais fan moltes activitats fora de l'horari habitual dels dissabtes, són les activitats extraordinàries. Campanyes econòmiques, teatre, excursions... Aquest estris recull diversos exemples d'aquest tipus d'activitats i ens n'explica la seva importància. L'espai de l'entrevista el dediquem a parlar amb Cristina Mauri, l'actriu que dobla el popular personatge d'en Shin Chan. I com a regal especial de Sant Jordi, l'escriptor Joaquim Carbó ha escrit un conte en exclusiva per a l'Estris.
A més de tot això podreu trobar un resum de les activitats més recents del Moviment de Centres d'Esplais Cristians (MCEC) i un munt d'informació interessant per als qui us dediqueu a l'educació en el lleure.

Tot i que sembli contradictori, els conflictes i els problemes entre un grup d'infants de l'esplai poden ajudar a crear una millor cohesió. El conflicte és moltes vegades una bona oportunitat per potenciar valors com el diàleg i la pau.

En aquest número de l'Estris diversos experts desenvolupen el tema per tal que monitors i educadors descobreixin aquesta vessant positiva del conflicte. Aquest estris també inclou un dossier sobre el centre d'interès: quina importància té el centre d'interès com a eina educativa? com dissenyar un bon centre d'interès?, quin és el més adequat per a cada edat? Són algunes de les preguntes que es responen en aquest dossier.

Una entrevista amb l'escriptor Joaquim Carbó, el joc de l'euro i tota la informació sobre les activitats del Moviment de Centres d'Esplai Cristians acaben de completar aquesta edició de l'Estris.

Els valors que transmet la natura i com la podem viure a fons des dels esplais amb els nostres infants i joves és un dels principals temes d'aquest Estris que ens serveix per tancar l'any 2001.
En aquest dossier Juli Mauri, cap del departament de Natura de l'Institut de Formació de la FTP, juntament amb Oriol Samaranch i Pere Vives, ens expliquen quin és l'equip bàsic per a una excursió, com evitar els riscos que comporta sovint la muntanya, o com ho hem de fer per realitzar excursions sostenibles.
Entrevista amb Raül Romeva.
Un altre tema destacat d'aquest Estris és el de com tractar la qüestió de la fe a l'esplai. Déu a l'esplai és el títol d'aquest dossier que vol fer reflexionar els monitors sobre la vessant religiosa de l'esplai i donar-los eines per treballar l'animació de la fe als centres.
Moviment de Centres d'Esplai Cristians? Mn. Santi Collell

Recordeu que l'any 2001 va ser l'any del trentè aniversari de l'Estris, per això hem volgut recollir les impressions d'algunes de les persones que hi han passat durant aquests trenta anys, juntament amb una cronologia de la vida de la revista.

Voluntariat: una necessitat social.
Amb motiu de l'Any Internacional del Voluntariat, aquest estris revisa els valors del voluntariat i l'associacionisme amb articles de la redacció i de Francesc Torralba, i el manifest català del voluntariat. Completen el tema dos reportatges sobre noves formes de voluntariat: Ravalnet i el Banc del Temps.

Entrevista a Josep Lluís Cleries, director general d'Acció Cívica i vicepresident de l'Incavol de la Generalitat de Catalunya

El quotidià: les activitats extraescolars.
Coincidint amb l'inici d'un nou curs, la revista planteja la funció educativa i social que avui han adquirit les activitats extraescolars. Els diferents agents en donen el seu punt de vista. El dossier inclou articles d'Elisenda Pont, Jordi Picart, Carles Armengol, Toni Puig, Joan Pintor i Maite Pujol, i l'associació de mestres Rosa Sensat.

Aquest és un estris especial. Un manual de supervivència per al monitor. Hi trobareu articles relacionats amb la tasca del monitor-educador, des de com preparar una activitat a com fer una fitxa d'excursió, passant per l'animació en la fe o cançons i vetllades.

L'associacionisme juvenil avui.
Per tractar aquest tema ens hem inventat un debat amb algunes persones que treballen directa o indirectament en el món de l'associacionisme. Convoquem Glòria Adelantado, cap del Servei d'Associacionisme de la Secretaria General de Joventut; Oriol Illa, president del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Mercè Corbera, regidora de Lleure de l'ajuntament de Terrassa; Queralt Cortina, tècnica del Consell Comarcal del Berguedà i Carles Armengol, director de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés.

El quotidià: Integració a l'esplai de joves en situació de risc social.
A través de diferents articles expliquem la importància de treballar individualment amb els nens i nenes que estan en situació de risc, tenint en compte les limitacions que tenim com a educadors i educadores. Quines són les característiques d'aquests infants? Com els podem acollir a l'esplai? Quina ha de ser l'actitud del monitor? Són algunes de les preguntes que ens fem. En Lluís Toledano, la Marta Sanchis, la Maria Morales i l'Eli Carrasco ens donen algunes respostes.

Joves i educació en el lleure.
Reflexió sobre el que des del lleure s'ofereix avui als joves a través de diferents models que funcionen al MCEC i a altres entitats com Esplac, Don Bosco, Minyons,...

Amb motiu de la celebració de Sant Jordi entrevistem l'escriptor Pep Albanell. Amb ell parlem de la literatura infantil i juvenil de l'animació a la lectura i d'alguns dels seus llibres més recents.

El quotidià: Plàstica versus manualitats.
Què significa treballar l'educació plàstica a l'esplai, com podem educar a través de l'art, recursos per treballar amb diferents materials, potenciant el reciclatge... Completat amb diverses fitxes.

Educació sexual, l'assignatura pendent.
Una anàlisi de com hem d'afrontar la sexualitat des d'una vessant responsable, de creixement i maduració personal, fugint de la frivolitat de la societat actual, i animant els centres a treballar el tema. Hi han escrit Francesc Torralba, Carles Ariza i Àngel-Jesús Navarro.

María Teresa Mogín és la directora general d'Acció Social, del Menor i de la Família del Ministeri de Treball i Assumptes Socials. En aquesta entrevista comenta alguns dels aspectes que més li preocupen en l'àmbit de l'educació.

La vetllada a l'esplai.
Un estris molt pràctic: Definició, tipologia, exemples i recursos sobre la vetllada, per conèixer i saber utilitzar aquest moment tan "esplaiero". Dossier a càrrec de Claudi Llobet.

Les habilitats socials.
Què són? Com les puc aplicar al centre? Una mirada a un dels àmbits que pren cada cop més pes en els programes pedagògics: les habilitats socials, conductes que afavoreixen el creixement, l'ajust personal i l'adaptació social. Amb articles d'Alfredo Gil, Jesús Martínez i Elisenda Pont.

Qui no ha tingut mai entre les mans un llibre il·lustrat per la Pilarín Bayés. Aquesta dona fa molts anys que ens regala els seus dibuixos tant característics. En aquesta revista reproduïm la conversa que vam mantenir amb ella a Vic on viu allunyada del soroll de la gran ciutat. A més a més ens fa un regalet molt diverit: una felicitació de Nadal on hi sortim tots!

Comerç just, consum responsable.
Educar en el consum responsable creiem que ha de ser una prioritat en aquest segle que comença. És per aquest motiu que us animem a treballar aquest tema amb els infants i joves dels vostres centres. I ho fem des d'una visió de justícia amb aquells que en pateixen les conseqüències. Hi trobareu col·laboracions de Setem, Intermón i Carles Vidal.

Fem pedagogia de la mort!
Ens és molt difícil contestar algunes preguntes que sovint ens fan els infants i joves als esplais i no està bé que ens inventem les respostes. Per exemple ens costa molt parlar de la mort. En aquest estris us proposem un conjunt d'eines i reflexions per trencar tabús i treballar a l'esplai la mort. Amb articles de Concepció Poch, Àngel-Jesús Navarro, Núria Baqué, Esther Castellnou i una entrevista amb Joan Carles Mèlich.

Al desembre tindrà lloc la Trobada de Taizé a Barcelona. Serà una gran oportunitat per conèixer la tasca que fan els germans de Taizé, per conèixer gent vinguda d'arreu i intercanviar experiència. Per anar escalfant motors us avancem alguns dels temes de la Trobada gràcies a la conversa mantinguda amb el Germà Roger de Taizé.

La comunicació és una eina indispensable en qualsevol col.lectiu de persones. A l'esplai també ho és Sota el títol L'esplai comunica fem una anàlisi a les accions comunicatives que ha d'impulsar l'esplai per donar-se a conèixer així com les relacions internes del propi centre. Amb un article de Toni Puig, opinions dels centres i una entrevista a Sebastià Serrano.

Europa. Construïm-la des del lleure.
En aquest estris fem una aproximació al continent europeu des del coneixement que en tenen els joves, el sentiment de pertinença i les possibilitats de participar-hi des del lleure. Amb articles de Josep Coll, Rosa M. Pujol, una entrevista a Carme Carrión i testimonis d'experiències diverses.

El sociòleg Salvador Cardús acaba de publicar el llibre "El desconcert de l'educació".

L'esplai, motor de canvi.
El canvi entès com a creativitat, innovació, implicació, compromís, transformació. Canvi en tres aspectes: la dimensió transformadora de l'esplai, els canvis en l'esplai com a organització i les activitats com a motor de canvi. Amb textos de Pere-Joan Giralt, Pilar Pujol i Manel Merino.

Ei, estic aquí! O com treballar la integració de disminuïts.
A molts us interessarà llegir aquestes pàgines ja que ens proposem donar algunes pistes sobre la integració d'infants disminuïts als centres d'esplai. Els articles del reportatge han estat elaborats per Sònia Castillejo, Maria del Mar Caparròs i Francesc Campillo del departament de Psicologia de l'Institut de Formació.

Convidem en Paco i en Pepe Rubianes a esmorzar amb nosaltres. Els hi tenim preparades algunes sorpreses! Volem que ens expliquin alguns dels secrets del treball d'actor i que ho facin amb molt d'humor. Tot plegat acaba amb una sessió de fotos i disfressats de cap a peus!

A l'estiu...Casals!
Els casals s'han convertit, després de les colònies d'estiu, en una de les activitats més sol·licitades pels pares. Tenint en compte tot això intentem configurar una guia per a poder preparar un bon casal. Es recullen des d'aspectes més teòrics a aspectes més pràctics.

Amb la fantasia com a aliada ens permet endinsar-nos en l'apassionant món de la lectura a través de diversos especialistes: Un llibre a l'esplai (Oriol Ripoll, cap àmbit de Jocs del departament d'Animació i Expressió); A l'esplai amb un llibre (Pierre-Antoine Ullmo, editor); Una manera de divertir-se (Meritxell Margarit); Amb la fantasia com a aliada, Mercè Escardó, bibliotecària; Primers lectors (Rosa Piquín, mestra).
25 persones ens recomanen un llibre. Entre aquests: Pepe Rubianes, Pere Casaldàliga, Eduardo Galeano, Joan Manuel Serrat, Lluís Gavaldà, Roser Capdevila, Ignasi Riera o Francesc Escribano.

Com que se celebra l'Any Martí i Pol pensem en n'anem a Roda de Ter a parlar amb el poeta. Ens rep molt amablement a casa seva i xerrem durant una bona estona sobre els seus poemes, la seva manera de veure el món i la relació amb els milers d'infants que l'han visitat i el visiten cada any a casa seva. En aquest estris hi podeu trobar la conversa que vam mantenir amb Miquel Martí i Pol.

Jo participo, tu participes, ell participa….nosaltres participem!
El tercer moment de la campanya El ser protagonista marca els continguts d'aquest dossier on s'aborda el tema de la participació. S'entrevista a Francesco Tonucci, autor de La ciutat dels infants. I S'adjunten diversos articles: A participar se n'aprèn ( Maria del Mar Galceran, pedagoga); Que nos tomen en serio! (Carles Sedó, professor de l'EUES Pere Tarrés)

Pares i mares, a l'esplai!
És el títol d'aquest centre d'interès on analitzem el paper dels pares i mares dins dels centres d'esplai, la participació directa en les activitats que es fan al centre, com ha de ser aquesta participació, les barreres en la comunicació pares-monitors, la relació escola-esplai, i diverses experiències de centres que han fet i fan activitats amb pares.

Entrevistem el pallasso Marcel Gros i la narradora de contes Anna Roca que ens expliquen els intríngulis de la professió: com s'ho munten per enganxar el públic, si riuen més els pares que els infants ...

En l'apartat d'Actualitat abordem un tema que segur ens interessa a tots: Si la bossa sona...Com millorar el nostre finançament. A través de diferents articles alguns especialistes en el tema ens expliquen com trobar recursos i millorar l'economia dels nostres centres. Es donen algunes pistes per a realitzar un bon projecte de finançament. Des de la idea, el marketing i les fórmules alternatives de captació de recursos per a dur a terme els nostres projectes.

Estris 110. Novembre - Desembre 1999. Del Pantocràtor al PC. L'ús de la imatge a l'esplai
Estris 109. Setembre - Octubre 1999. Fem grup! Centre diaris, entre la necessitat i l'oportunitat
Estris 108. Estiu 1999. Formació 1999/2000
Estris 107. Juliol - Agost 1999. Amb sentit crític
Estris 106. Maig - Juny 1999. Hi havia una vegada...
Estris 105. Març - Abril 1999. Estigues quiet! o com treballar amb infants hiperactius i distrets. Cap a una cultura de la pau
Estris 104. Gener - Febrer 1999. Drets de l'infant, un aniversari per a la reivindicació. Les eines de la democràcia
Estris 103. Novembre - Desembre 1998. Per un esplai reflexiu! Vocacions, diferents formes de viure l'Evangeli
Estris 102. Setembre - Octubre 1998. Amb els immigrants construïm una cultura conjunta. Teló amunt!! teatre a l'esplai
Estris 101. Agost 1998. Formació 98/99
Estris 100. Juny - Juliol 1998. Educació en el lleure. On són? On anem?
Estris 99. Abril - Maig 1998. L'acompanyament. Aprofundim en la relació educativa. Viure contracorrent
Estris 98. Febrer - Març 1998. Generació @. Navegar per Internet i jugar a les places!
Estris 97. Desembre 1997 - Gener 1998. L'esplai: Educar pel compromís. Parlant de compromís
Estris 96. Octubre - Novembre 1997. Per un Nadal amb sentit. Aplec de l'Esplai!
Estris 95. Estiu 1997. Formació 97/98. Fidels al nostre compromís amb l'educació
Estris 94. Agost - Setembre 1997. Innovar per avançar. Obrir noves vies, un bon exercici!
Estris 93. Juny - Juliol 1997. Endansa't. La dansa, eina de creació i de comunicació a l'esplai
Estris 92. Abril - Maig 1997. Per què hi ha més monitores? Desenvolupament il·limitat? No, gràcies!
Estris 91. Febrer - Març 1997. Les rutes a l'esplai. Pas a pas... descobrir el país
Estris 90. Desembre 1996 - Gener 1997. L'esplai canvia l'entorn. Perquè estem vius, canviem
Estris 89. Novembre 1996. 25 anys d'Estris. Després de 25 anys, una mirada endavant
Estris 88. Setembre - Octubre 1996. Mai no és inútil
Estris 87. Juliol - Agost 1996. Formació 96/97. Continuïtat i innovació
Estris 86. Juny 1996. Seguretat a les vacances. Perquè cal complir la normativa?
Estris 85. Abril - Maig 1996. Casals, una proposta de lleure. Casals: lleure en el propi medi
Estris 84. Març 1996. L'esplai que construïm. Pobresa i educació
Estris 83. Gener - Febrer 1996. Omple't de cançons. Cantant ens omplim la vida
Estris 82. Desembre 1995. Educar per al consum. Ja l'hem vassada?
Estris 81. Novembre 1995. El català a l'esplai. Llengua i identitat
Estris 80. Setembre - Octubre 1995. Val la pena jugar. Jugar i créixer
Estris 79. Juliol - Agost 1995. Formació 95/96. Formació i molt més
Estris 78. Maig - Juny 1995. Infants i joves, protagonistes de la vida local. Infants i joves amb veu i vot
Estris 77. Abril 1995. Artur Martorell, innovador de les colònies. Artur Martorel, l'educador integral
Estris 76. Març 1995. Conclusions del Simposi Europeu sobre colònies i activitats de vacances.
Estris 75. Gener - Febrer 1995. De l'Expressió a l'Art. Cap a l'ésser humà creatiu
Estris 74. Novembre - Desembre 1994. Família i lleure: espais educatius. Família: primera escola afectiva
Estris 73. Octubre 1994. Què vol dir ser voluntari? La sopa d'all i el voluntariat
Estris 72. Setembre 1994. Esplai: consolidar l'organització. Persones i organització al servei de l'esplai
Estris 71. Juliol - agost 1994. Formació 94/95. Escola de l'esplai
Estris 70. Juny 1994. Educació, cooperació, solidaritat. És el meu problema?
Estris 69. Abril - Maig 1994. Què fer amb la televisió? Davant la televisió: cal educar
Estris 68. Març 1994. Animació intergeneracional. Balanç d'un any
Estris 67. Gener - Febrer 1994. L'educació en el Lleure Avui. Actualitzant la proposta de l'esplai
Estris 66. Desembre 1993. 100 anys de colònies a Catalunya 1893-1993. Futur per a les colònies
Estris 65. Octubre - Novembre 1993. Animació i món rural. Retrobar la riquesa rural
Estris 64. Setembre 1993. Excursionisme educatiu. Una proposta actual. Resseguint carenes...
Estris 63. Juliol - Agost 1993. Formació 93/94. Escola de l'esplai
Estris 62. Maig - Juny 1993. L'ofici del monitor. L'Ofici de fer viure el temps lliure
Estris 61. Abril 1993. Educació Social: nova professió. No és suficient, però sí necessària
Estris 60. Març 1993. Cridats a creure. Evangelització i animació
Estris 59. Gener - Febrer 1993. Activitats internacionals, al nostre abast. Nous horitzons
Estris 58. Desembre 1992. Animar el voluntariat. Promoció i reconeixement. Endansa't.
Estris 57. Octubre - Novembre 1992. Un sol món? Tercer món: un esguard necessari
Estris 56. Setembre 1992. Els seus ritmes. La difícil normalitat
Estris 55. Juliol - Agost 1992. Formació 92/93. Més informació
Estris 54. Juny 92. Educació intercultural. La Diplomatura en Educació Social a l'Escola de l'Esplai
Estris 53. Abril - Maig 1992. Manual del responsable d'una activitat de vacances.
Estris 52. Març 1992. Esplai a les Illes. Esplai de les Illes, GDEM i l'Escola de Balears
Estris 51. Gener - Febrer 1992. Arriben els jocs
Estris 50. Novembre - Desembre 1991. Educació ambiental. L'educació, també ambiental
Estris 49. Octubre 1991. 20 anys d'Estris. 20 anys d'intensa evolució, i molta feina per fer!
Estris 48. Setembre 1991. El finançament de les entitats sense afany de lucre. El títol d'Educació Social
Estris 47. Juliol - Agost 1991. Formació curs 91/92. Tot és nou
Estris 46. Maig - Juny 1991. Eduquem els infants, defensem els seus drets. L'educació per la pau, un dret
Estris 45. Abril 1991. Les normatives del lleure comparades. Aplec de l'esperit
Estris 44. Març 1991. Esport i lleure. Esport i esplai: vers una reconciliació?
Estris 43. Febrer 1991. Tramajoc: fira d'entitats. Contra rutina, teoria
Estris 42. Gener 1991. El creixement espiritual de l'infant. Estris i Normalització de la llengua
Estris 41. Desembre 1990. Tendències. El repte de la gestió
Estris 40. Novembre 1990. Declaració mundial sobre educació per a tothom. Infància
Estris 39. Octubre 1990. El voluntariat, aposta de futur. De les subvencions als incentius fiscals
Estris 38. Setembre 1990. Històries de l'animació sociocultural. Servei Colònies de Vacances
Estris 37. Juliol - Agost 1990. Formació 90/91
Estris 36. Juny 1990. Quins casals de joves? Els adolescents, assignatura pendent
Estris 35. Maig 1990. Una reflexió sobre l'animació sociocultural. Els infants subjectes de dret
Estris 34. Abril 1990. El quotidià i l'educador. Bon producte, mal envàs?
Estris 33. Març 1990. Animació i escola: un