David Nel·lo. Escriptor
(Estris 162)

“Avui en dia es llegeix molt poc als nens”

David Nel·lo (Barcelona, 1959) és un dels escriptors més fèrtils i premiats del panorama català en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil. Músic de professió, va iniciar-se en el sector fa una quinzena d’anys, quan va guanyar el premi Vaixell de Vapor 2004 amb Albert i els Menjabrossa (Cruïlla, 1995). Des d’aleshores, la seva obra ha crescut amb la publicació de pràcticament un títol per any. Entre ells, alguns tan destacats com Peter Snyder (Ed. Del Bullent, 1999) o L’aposta (Columna Jove, 2002). Tot i ser conegut per la seva producció infantil i juvenil, també ha escrit novel·les fora d’aquest àmbit, com ara Història natural (Columna, 2003) o La geografia de les veus (Eliseu Climent / 3i4, 2007).

Albert Espinosa. Guionista i director de cinema
(Estris 160)

“Intento aplicar a la meva vida allò que vaig aprendre del càncer”

Albert Espinosa (Barcelona, 1974) és un dels guionistes més reconeguts de tot l’estat espanyol. Als 14 anys li van diagnosticar càncer, va perdre una cama i un pulmó i no va ser fins els 24 anys que va sortir definitivament de l’hospital. Va estudiar enginyeria industrial i, a la universitat, va néixer la seva afecció per escriure guions. L’experiència a l’hospital es va traduir en el guió de Planta Cuarta, segona pel·lícula amb més recaptació a Espanya el 2003. El seu currículum a cinema, teatre i televisió és immens. En la seva nova etapa com a director estrenarà al 2008 No me pidas que te bese porque te besaré. Tots els seus guions s’endinsen en el món de les minusvalideses o en experiències pròpies. La seva persona, per damunt de tot, és un impactant testimoni de vida i superació.x.

Fernando Aguiló. Metge, missioner i superior de l’ordre de Sant Joan de Déu
(Estris 159)

Fernando Aguiló (Mallorca, 1950) és l’actual director del Programa d’Agermanament entre l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el seu homònim a Sierra Leona, St. John of God Hospital. Després d’estudiar infermeria i medicina, el germà missioner va desplaçar-se al 1982 al país africà, el segon més pobre del món, a l’hospital de Lunsar. Des del 1986 i fins al 2001 en va ser el director en circumstàncies molt complicades. Els rebels del Front Revolucionari unificat el van segrestar juntament amb altres germans al febrer de 1998 i, dues setmanes després, els van alliberar. Al mes d’agost del mateix any Aguiló va tornar a Lunsar i va obrir un nou hospital abans de ser evaquat cap al camp de refugiats de Makeni. Una malaltia el va fer tornar definitivament a Espanya al 2001, i des d’aleshores s’encarrega de coordinar la relació entre l’hospital barceloní i el de Lunsar, que des del 2005 compta amb un programa d’agermanament. Les seves paraules i imatge mostren la passió i el fort sentiment pel continent africà que porta en el seu cor.

Josep Àngel Sáiz. Bisbe de Terrassa
(Estris 158)

“Jesús busca joves amb ideals i sense plantejaments de mínims”

Josep Àngel Saiz Meneses (Sisante, Cuenca, 1956) és, des de fa tres anys, el bisbe de Terrassa. El 1965 va arribar a Barcelona amb la família i, des d’aleshores, la seva vida ha anat a cavall entre Catalunya i Castella. Va dur a terme els estudis a Toledo i a Burgos. El 1992 és nomenat rector de l’Església de la Mare de Déu del Roser de Cerdanyola, on funda un centre d’esplai. La seva carrera sempre ha anat molt lligada al moviment juvenil. Actualment també és el responsable del Departament de Joventut de la Conferència Episcopal Espanyola. Des de la divisió de l’arxidiòcesi de Barcelona en tres al 2004, Saiz Meneses es manté al capdavant de la diòcesi egarenca.

Carles Capdevila, periodista i filòsof
(Estris 157)

“L’educació en el lleure s’ha d’anticipar als mitjans i mostrar la seva part més positiva”

L’educació i els mitjans de comunicació són dos àmbits difícils d’unir en els temps que corren. Carles Capdevila (Hostalets de Balenyà, Osona, 1965) és periodista, filòsof i, des que va ser pare, un apassionat per l’educació. Actualment dirigeix el programa Eduqueu les criatures, a Catalunya Ràdio, i anteriorment va escriure Criatura i companyia, en què tractava aspectes diversos de l’educació dels més petits. El 1998 va ser subdirector i guionista de Malalts de Tele, que va rebre el premi Ondas el mateix any. El seu article “Entusiasme sospitós”, escrit a l’Avui, parlava amb optimisme i ironia dels monitors de lleure i del lleure educatiu en general. Ara, cada cop més implicat en el món de l’educació, resulta molt interessant conèixer la seva visió com a pare i les experiències al seu programa.

Estrella Segura, presidenta de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai
(Estris 156)

“Hi ha un gran desconeixement del teixit associatiu juvenil”

Estrella Segura (Reus, 1969) és, des de fa uns mesos, la nova presidenta de Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Clubs d’Esplai (CCCCE). El passat 3 de febrer, Queralt Cortina li passava el testimoni d’una tasca complexa: coordinar una entitat que agrupa moltes realitats diferents de lleure d’arreu de Catalunya. Amb humilitat i optimisme, reconeix que encara ha de conèixer molts aspectes de funcionament que són diferents a cada  bisbat. A més, fa tres anys que presideix la Federació de Centres d’Esplai Cristians de Tarragona i, anteriorment, havia presidit també la Coordinadora d’Esplais i Escoltes de Reus (CEER), dues tasques que li han permès conèixer des de dins una cara de l’educació en el lleure molt diferent, però necessària. I malgrat tot, segueix vinculada al seu esplai de tota la vida, el Fem-nos amics de Reus, que va fundar amb altres monitors el 1991. Als seus locals ens trobem per parlar, bàsicament, sobre l’esplai.

Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya
(Estris 154)

“Hi ha un gran desconeixement del teixit associatiu juvenil”

Es pot treballar pel jovent del país des de molts àmbits. Eugeni Villalbí (La Sénia, 1978) n'és la prova més evident: en poc temps ha passat del teixit associatiu a l'administració pública i acabat sent el màxim responsable de les polítiques de joventut del país. Tot i que és enginyer de professió, ha dedicat bona part del seu temps a l'associacionisme juvenil des que el 1997 va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). Així, ha participat, amb diferents graus de responsabilitat, en àmbits tan diversos com la Plataforma en Defensa de l'Ebre, el Consell de Joventut de Barcelona, la comissió organitzadora del Festival Mundial de Joventut 2004 o el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals de Barcelona. El 2005 va començar la seva tasca dins l'administració com a responsable del Programa per al Col·lectiu Gai, Lesbià i Transsexual de la Generalitat de Catalunya i, des de desembre de 2006, ostenta el càrrec de Secretari de Joventut, una àrea de treball que, segons ell, i malgrat el desconeixement social que arrossega, "és molt important per a la cohesió social i nacional del país".

Anna Sahun, actriu
(Estris 153)

“El teatre t'ajuda a cultivar l'autoestima, a no tenir por d'expressar-te”

Com acostuma a passar amb molts actors d'aquest país, la televisió ha donat a conèixer l'Anna Sahun (Barcelona, 1975) al gran públic. Tanmateix, la seva trajectòria està lligada, bàsicament, al món del teatre. Després de llicenciar-se en humanitats i d'haver fet rodatge en escenaris amateurs, va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre i es va incorporar a la companyia Dei Furbi, especialitzada en el gènere de la Commedia dell'Arte, amb la qual va participar als espectacles Tocata i fuga, Divertimento i Scherzo. També va participar a l'obra Jo sóc un altre! i, més recentment, al muntatge En Pòlvora, un clàsssic d'Àngel Guimerà que va estar dos mesos al Teatre Nacional i que actualment està de gira per Catalunya. El 2001 va tenir el primer contacte amb la petita pantalla a la sèrie de TV3 Temps de silenci, però ha estat amb Porca misèria, una de les millors sèries dels darrers anys, que la seva feina interpretativa ha arribat a la majoria de les llars. I sembla que hi continuarà arribant, ja que d'aquí poc començarà a enregistrar els capítols de la quarta temporada.

Bru Rovira, periodista i fotògraf
(Estris 152)

“El periodista té l'obligació de donar la mirada de l'altre”

Si hi ha un gènere que defineix la trajectòria professional de Bru Rovira (Barcelona, 1955) és el reportatge, segurament perquè li permet practicar un periodisme de profunditat, amb una òptica social i propera a les persones. La seva feina li ha permès conèixer de primera mà un gran nombre de conflictes bèl·lics i socials a l'Europa de l'Est, Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia i a explicar-los a través de la paraula i la fotografia. Ha treballat als diaris Tele eXprés, Noticiero Universal, Avui i, des del 1984, escriu a les pàgines de La Vanguardia i al suplement Magazine, on ha publicat alguns dels seus reportatges fotogràfics més celebrats. Un d'aquests, Maternitats, va ser la base d'una experiència pedagògica a diverses escoles que, més tard, es va materialitzar en forma de llibre (2002). A banda d'aquest, també ha publicat 35 días en China (1977), una biografia del geògraf i pedagog Pau Vila (1989), el manual sobre reporterisme Notícies del més enllà (1998) i, recentment, Áfricas (2006), amb un subtítol que és tota una sentència: coses que no ens queden tan lluny.

Ignasi Carreras, exdirector d'Intermón Oxfam i professor d'ESADE
(Estris 151)

“La solidaritat és reconèixer les riqueses que tenim dins nostre i compartir-les amb els altres”

Tot i que en el seu currículum hi figura que és enginyer industrial i diplomat en direcció d'empreses, Ignasi Carreras (Barcelona, 1957) ha dedicat bona part de la seva tasca professional i voluntària a les organitzacions que, des de la societat civil, treballen en el camp de la solidaritat. Va ser fundador del Casal dels Infants del Raval i, des d'aleshores, no ha deixat de participar en entitats que treballen per millorar el món en diferents àmbits: la infància, la tercera edat, la immigració, les persones amb discapacitats o la cooperació internacional. Aquest darrer àmbit el va portar a dirigir, entre 1995 i 2005, l'organització Intermón Oxfam i a ser membre del comitè de direcció d'Oxfam Internacional. Des d'aquest curs, impulsa un institut universitari dins d'ESADE amb l'objectiu de millorar la gestió de les ONGs i apropar els valors de la justícia social i la solidaritat als futurs economistes i empresaris.

Josep M. Vila, primer cap de redacció de l'Estris i exdirector general de Joventut
(Estris 150)

“Em fa por que la professionalització es vagi menjant el terreny del lleure”

La trajectòria vital i professional de Josep M. Vila i Vicens (Mataró, 1942) el converteix en una de les veus més autoritzades dins l'educació en el lleure del país: va viure l'escoltisme com a nen, com a cap i com a responsable de formació en l'estructura de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Posteriorment, dins el Servei de Colònies de Vacances de Barcelona, va ser l'ànima de l'Estris en la seva primera etapa, quan la publicació encara no era una revista sinó un conjunt de fitxes per a monitors. El 1990 va ser nomenat Director General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, càrrec que li va permetre continuar treballant pel sector associatiu des de l'àmbit de la gestió pública. Darrerament, juntament amb Enric Puig, ha coodirigit el llibre 100 anys de Colònies de Vacances a Catalunya (1893-1993), que recull la història d'aquesta activitat educativa. Una activitat que avui veu amenaçada pel fantasma de la professionalització.

Feliu Ventura, cantautor
(Estris 148)

“Sempre ha d'haver-hi una veu crítica”

Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és una de les promeses més fermes de la Cançó d'autor en català i, malgrat la seva joventut, ja és un referent entre les noves veus emergents en el panorama musical del país. Fa només deu anys que aquest llicenciat en filologia catalana va enregistrar la seva primera maqueta (L'única diferència, 1996) i d'aleshores ençà ha publicat dos discos en solitari (Estels de tela, 2001 i Barricades de paper, 2003) i ha voltat arreu dels Països Catalans mostrant les seves cançons compromeses, amb una veu pròpia i una varietat estilística que defuig les unívoques etiquetes convencionals. La seva activitat musical l'ha dut a col·laborar amb diversos artistes, com Miquel Gil, Francesc Ribera Titot o el grup Obrint Pas i, l'últim any, ha fet una exitosa gira conjuntament amb Lluís Llach, que s'ha materialitzat en el disc Que no s'apague la llum (2005).

Najat El Hachmi, Escriptora i mediadora cultural
(Estris 147)

“L'origen no pot ser una àncora que ens condemni a estar sempre en el passat”

Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) és escriptora i mediadora cultural, estudia filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presenta un informatiu setmanal en llengua amazic a l'emissora Catalunya Cultura. Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, sigui com a entreteniment, com a mitjà per expressar inquietuds o com a sistema per reflexionar i recrear la pròpia realitat. El seu primer llibre, Jo també sóc catalana (Columna, 2004), és un exercici literari al voltant de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí. Perquè, com reconeix ella mateixa, "les identitats no són excloents".

Eduard Estivill, Metge del son i cantant
(Estris 146)

“El joc és una teràpia excel·lent per ensenyar els bons hàbits, més eficaç que les imposicions”

Eduard Estivill (Barcelona, 1948) és metge pediatra i neurofisiòleg. Dirigeix la Unitat d'Alteracions del Son de l'Institut Dexeus i s'ha destacat en la investigació i divulgació de les teràpies per aprendre a dormir millor. Però, de tant en tant, el doctor Estivill deixa la bata i agafa la guitarra, una guitarra que l'ha acompanyat des de finals dels anys seixanta, quan va viure de primera mà l'eclosió de la música popular nord-americana i en va difondre l'esperit a casa nostra a través de la formació Falsterbo 3 i de l'històric Grup de Folk. Ara, trenta anys després, amb un ampli reconeixement per la seva tasca professional, el doctor Estivill continua fent discos i recitals amb Falsterbo Marí i la colla del Grup de Folk. I a la seva consulta, com a música de fons, hi sonen les cançons de sempre, cançons que "han persistit en la història de moltes persones".

Esteve Soler, Periodista de Televisió de Catalunya
(Estris 145)

“La guerra és una salvatjada i s’ha d’ensenyar tal com és”

Esteve Soler (Terrassa, 1967) ha estat durant tres anys i mig corresponsal de Televisió de Catalunya a Jerusalem, la qual cosa li ha permès conèixer de primera mà l'etern conflicte entre israelians i palestins. El 2003 moltes persones van seguir la intervenció armada a l'Iraq i la caiguda de Saddam Hussein a través de les seves cròniques i reportatges des de Bagdad, que ens apropaven a la dramàtica situació de la població civil, les autèntiques víctimes de la guerra. Arran d'aquestes experiències professionals i personals, ha escrit dos llibres d'èxit, Llàgrimes per la Nasser i Un català al laberint de Terra Santa, i ha cedit els drets d'autor a projectes de Mans Unides i Intermón Oxfam. Actualment, des de l'equip del programa 30 minuts, elabora un altre tipus de reportatges, "de més proximitat", ens diu, però amb una visió centrada, de nou, en les persones.

Ricardo Olabegoya, Director General d’Emergències i Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya
(Estris 144)

“Quant més planificada estigui una activitat, més capacitat de reacció tindrem en situacions de risc”

Sens dubte, per ser el màxim responsable de la prevenció i actuació en cas d’emergències i de la seguretat civil es requereixen dots de paciència, tranquil·litat i experiència. I sembla que Ricardo Olabegoya (Lejona, Biscaia, 1945) compleix els requisits. De conversa tranquil·la però inesgotable, aquest basc amb una llarga trajectòria en la protecció civil d’Euskadi i Navarra, ens explica que la prevenció és fonamental a l’hora d’evitar riscos innecessaris. Amb diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona abans de fer el pas a la Generalitat, comenta que en aquests temes de seguretat sovint se’n fa alarmisme i ens recomana que si volem que algú ens llegeixi aquesta entrevista només cal que posem un titular ben sensacionalista. Mirarem de no fer-li cas, però també procurarem que el màxim nombre de monitors llegeixin les sàvies reflexions d’un home que es dedica a fer el possible perquè ningú no prengui mal.

Esquirols, Grup musical
(Estris 142)

“La música compartida, cantada en grup, crea complicitats”

El nom d'Esquirols està estretament lligat a la història de la cançó popular del país. I, en aquest cas, la paraula popular pren un sentit més ple: vint anys després de l'últim concert a Mont Roig del Camp, les seves cançons encara són recordades, cantades i versionades arreu, fins i tot per persones que en desconeixen l'autoria o que no havien nascut quan el grup va deixar de tocar. Amb sis discos publicats i concerts per tot el territori, aquest grup del Collsacabra va omplir de música i lletres compromeses els anys 70 i 80, uns anys de transició política i efervescència cultural. Uns anys, també, en què l'educació en el lleure creixia tot fent d'aquelles cançons la banda sonora de les seves activitats. Darrerament han tornat a l'actualitat gràcies a un homenatge del poble que els va veure néixer, a una campanya popular feta a través d'Internet i a la reedició del llibre amb totes les seves composicions. Avui parlem amb alguns dels protagonistes d'una època i d'unes cançons que, amb el temps, han esdevingut himnes.

Teatre de Guerrila, Companyia teatral
(Estris 141)

“El teatre és un joc amb moltes possibilitats en el camp educatiu”

Aquests tres actors de la Selva, formats en el camp del teatre amateur, són l’exemple de la proximitat. Saben que el teatre no és un fet llunyà, reservat a les elits barcelonines, i s’han aventurat en una iniciativa destinada a apropar els espectacles a la gent arreu del territori: el SupermerCAT de Teatre. Però ni aquesta faceta organitzativa ni el treball televisiu no els han fet oblidar que el seu lloc són els escenaris. Actualment, la companyia està omplint els teatres amb l’espectacle EEUUROPA, una visió irònica sobre el procés d’unificació del vell continent.

Francesc Mauri, Francesc Mauri, meteoròleg
(Estris 140)

“Abans l’excursionisme era més transgressor”

Moltes vegades, quan no sabem de què parlar, parlem del temps. Solen ser converses buides, només per omplir un silenci que ens fa sentir incòmodes. Però, amb en Francesc Mauri (Barcelona, 26 de desembre de 1966) parlar del temps és ben interessant, no només per l’entusiasme que hi posa, sinó també per la bona energia que desprenen les seves explicacions.

Els inicis d’en Francesc Mauri, pel que fa a les previsions meteorològiques, són del tot autodidactes, tot i que també va estudiar Geografia i es va especialitzar en Climatologia. Avui es dedica a fer la previsió del temps per Catalunya Ràdio i TV3 i, a més, és membre del Consell Assessor del Servei Meteorològic de Catalunya.

Alicia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC)
Fabià Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB)
(Estris 139)

“Ha de quedar clar als monitors de lleure que l’educació és la seva manera de fer política”

Aquests joves són els presidents dels dos principals òrgans que han organitzat l’esdeveniment més gran i més important per a l’associacionisme en els darrers anys: el Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004, que es va celebrar al recinte del Fòrum del 8 al 14 d’agost. L’èxit organitzatiu d’una trobada d’aquesta magnitud, amb més de vuit mil participants i liderada pel moviment associatiu català, demostra la seva força i empenta.

Però això no és tot: Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), i Fabià Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), volen respondre a les necessitats principals dels joves d’avui i ser l’altaveu de les seves propostes davant del govern. Ens ho expliquen en aquesta entrevista.

Marta Rosàs. secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya. (Estris 138)

"Ens proposem enfortir la democràcia des de la participació de la gent jove"

Amb el rostre un pèl cansat per la feina acumulada, però amb les il·lusions encara intactes davant del nou repte professional, Marta Rosàs, Secretària General de Joventut, ens acull al seu nou despatx, des d’on intenta donar resposta a les inquietuds del jovent català, sense oblidar que, només uns mesos enrere, era ella qui es dirigia al govern per reclamar mesures per al món del lleure des de la seva condició de presidenta d’Escoltes Catalans. Ens promet que, ben aviat, els centres d’esplai començaran a notar els canvis que impulsa, tot i que admet que hi ha molta feina a fer i que la maquinària és lenta. Una nova maternitat que acaba d’estrenar i l’acció de govern, dos reptes apassionants... però d’aquells que impressionen!

Noè Rivas. Animador. (Estris 136)

"Moltes vegades s'educa més per la pell i pel cor, que no pas pel cap"

Des de l'any 1977, Noè Rivas (Sants, 1960) volta per Catalunya amb els seus espectacles d'animació infantil. En Noè és un animador que ve del món de l'esplai ja que, durant molts anys, va ser monitor i avui, a més de la seva faceta musical, també és mestre de Primària i Secundària.

A partir de l'amistat amb en Bernat, un noi amb discapacitat, Noè Rivas ha creat un espectacle que gira entorn d'aquest tema i que vol mostrar com "tirar endavant a la vida, malgrat les dificultats". El llarg viatge de l'arc de Sant Martí és el títol d'aquest espectacle amb el qual Noè Rivas vol sensibilitzar els infants en el tema de les persones amb discapacitats. A més, en aquest entrevista Noè Rivas també ens parla de l'animació infantil avui i de com es pot educar des de la música.

Miquel Àngel Essomba. Pedagog i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Exportaveu de SOS Racisme Catalunya. Assessor de la Fundació Jaume Bofill. (Estris 135)

"Tota proposta educativa ha d'introduir el valor de la interculturalitat"

Miquel Àngel Essomba és fill del mestissatge, de la barreja cultural entre l'Àfrica i Catalunya. De pare camerunès i mare catalana, va néixer a Barcelona ara fa 32 anys i avui es dedica a l'educació "en cos i ànima", exercint de professor de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva formació com a nen escolta i, posteriorment, com a cap de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya, a més de la seva vinculació amb SOS Racisme on ha estat participant activament fins l'octubre del 2003, l'han fet un gran coneixedor de la realitat del lleure educatiu i del món de les ONG's. Precisament, ha estat la participació en el món associatiu el què l'ha portat a estudiar a fons la nova realitat intercultural que viu avui el nostre país i a investigar i proposar nous camins de trobada i de diàleg entre uns i altres.

En aquesta entrevista el professor Essomba ens parla de com podem introduir el valor de la interculturalitat i afavorir així la integració dels infants de famílies immigrants.

Josep Maria Terricabras, filòsof (Estris 134)

"Mantenir una idea tancada d'identitat és fabricar problemes innecessaris"

Josep Maria Terricabras és catedràtic de filosofia i director de la Cátedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Aquest filòsof, que col·labora habitualment a Catalunya Ràdio i també al diari Avui i a El Periódico, creu que si avui la societat tendeix a no plantejar-se algunes qüestions vitals és més per no saber com manegar-s'ho, que no pas per por a les respostes que en puguin sorgir. Per això ara acaba de crear un portal a internet (www.terricabras-filosofia.info) per "reflexionar en xarxa sobre problemes d'actualitat" i en el qual hi ha nombrosos recursos i un xat que volen afavorir nous espais d'opinió i de diàleg.

Pepa Plana, pallassa (Estris 133)

"En les situacions límit un pallasso pot posar tiretes al dolor"

Els ulls blaus de la pallassa Pepa Plana traspuen senzillesa, frescor, poesia i, a la vegada, un punt de trapelleria i sarcasme. Aquesta pallassa "coqueta, però entremaliada", tal com es defineix ella mateixa, es mou en uns espectacles tenyits d'un humor tendre, però punyent, una combinació difícil d'aconseguir, però que Pepa Plana mescla amb gràcia i en el punt just. El seu nas vermell ha voltat per tot Catalunya i, amb els seus espectacles "De Pe a Pa" i "Giulietta", ha arribat també a l'Estat Espanyol. A l'estris, ens explica la seva trajectòria com a pallassa i ens parla dels valors educatius del teatre per als infants, els joves i, fins i tot, els adults!

Queralt Cortina, presidenta de Coordinació Catalana de Casals, Colònies i Clubs d'Esplai (CCCCCE) (Estris 132)

"Allò que dóna l'esplai mai no ho podrà oferir un parc temàtic"

Els reptes de futur dels esplais, l'evolució que aquests han patit al llarg dels anys, la suposada crisi que els afecta o el seu paper en una societat com la d'avui en dia són algunes de les qüestions que plantegem a la Queralt Cortina, la presidenta de Coordinació Catalana (CCCCCE), entitat que agrupa els centres d'esplai i escoles de formació dels diversos bisbats de les diòcesis catalanes.
La Queralts és tota una experta en el món de lleure: fa més de 25 anys que s'hi dedica i des de la seva privilegiada situació ens ofereix un retrat precís del moment que viu el lleure. Ens explica que la qualitat en el servei que els centres ofereixen és clau per situar l'esplai en un espai social de referència. Alhora ens assegura que el món del lleure té encara moltes coses per dir i molts reptes (com la interculturalitat) als quals fer front.

Arcadi Oliveres, Doctor en Ciències Econòmiques, expert en economia mundial. President de Justícia i Pau (Estris 131)

"Dir que estàs contra la guerra i beure Coca-Cola és incoherent"

Sense embuts. Arcadi Oliveras, economista i president de Justícia i Pau, analitza a l'Estris l'estat actual del món. Parla amb convicció perquè coneix - i propaga- moltes de les veritats que s'amaguen darrere els estats poderosos d'occident. La guerra a l'Iraq, les mobilitzacions socials, la mala salut de la democràcia o la crueltat del sistema capitalista són algunes de les qüestions sobre les quals conversem amb Oliveras.
Però malgrat la complicada situació internacional, aquest prestigiós professor es mostra optimista: pensa que el sistema econòmic mundial pot canviar si realment la gent s'ho proposa. Apunta les manifestacions contra la guerra o les cassolades com a símptomes que alguna cosa està canviant o que, com a mínim, la població ja no es deixa enganyar tan fàcilment. Assegura que un altre món és possible però adverteix que cal renunciar a moltes de les comoditats que ens dóna el model econòmic capitalista. Sinó, les desigualtats d'aquest planeta seguiran existint.

Jordi Porta, President d'Òmnium Cultural (Estris 130)

"Les llengües són una riquesa de la humanitat; no donar-los importància és deixar vèncer els poderosos"

Després d'un temps de cert estancament, Òmnium Cultural torna a estar a la primera línia informativa gràcies, en bona part, a la irrupció d'un nou equip a la direcció encapçalat per Jordi Porta, president d'aquesta prestigiosa entitat que vetlla per la promoció i protecció de la llengua i la cultura.
Porta reflexiona en aquesta entrevista sobre el present i el futur de la llengua; sobre els nous reptes que té Catalunya en els propers anys com la immigració i la interculturalitat; també esperona els monitors i monitores per tal que segueixin fent aquesta tasca tant important per a la societat en general com és l'educació en el lleure que pot servir com a eina d'acollida dels nous catalans. Finalment, ens parla de com veu l'Església catalana actual i el paper que té en la societat.

Joan Vidal i Gayolà, Director General del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional (Estris 129)

"El repte principal és que la cultura popular es mantingui en un món globalitzat, però amb identitat pròpia"

En una societat globalitzada com la nostra sembla que les antigues tradicions no hi tinguin gaire cabuda, en canvi en aquests moments la cultura popular i tradicional està en un alt nivell de participació i de creativitat, segons explica Joan Vidal i Gayolà, Director General del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
A l'entrevista que li fem en aquest número de l'estris, Vidal explica que són les formes de transmissió les que han canviat, però que les arrels de la cultura popular són les mateixes i avui són més vives que mai. Segons Vidal, cal destacar que les manifestacions festives han esdevingut, actualment, una eina clau a l'hora d'integrar els nouvinguts i que, a més, els joves estan fent un paper cabdal en la continuïtat de la festa i la cultura popular catalana.

Xavier Romero, responsable de continguts del K3 (Estris 128)

"Quan els pares miren la televisió amb els seus fills s'acaben tots els problemes"

La televisió pot ser una eina educativa en els centres d'esplai? D'aquest tema i d'altres qüestions parlem amb en Xavier Romero, responsable de l'únic canal en obert de l'Estat espanyol dedicat exclusivament al públic infantil i juvenil, el K3 de Televisió de Catalunya. En Xavier fa una valoració sobre la tasca feta fins ara pel K3, ens explica els objectius d'aquesta televisió i detalla els criteris que tenen en compte a l'hora de decidir quins programes són adequats per als infants i adolescents.

Cristina Mauri, actriu de doblatge i dobladora d'en Shin Chan (Estris 124)

"En Shin Chan és un nen mal educat i no se l'ha d'imitar"

Shin Chan és un dels personatge televisius més populars entre els joves d'avui. Però també és cert que ha despertat moltes crítiques dels pares i mestres per al seu caràcter descarat i, sovint, mal educat. La Cristina Mauri dóna vida amb la seva veu a en Shin Chan i, d'alguna manera, és qui el coneix millor. Per això, en aquest número de l'estris hem volgut parlar de tot això amb ella, que diu que "els pares haurien de veure la sèrie amb els seus fills i dir-los que el què fa en Shin Chan és precisament allò que no s'ha de fer". La Cristina Mauri, a més de parlar-nos àmpliament d'en Shin Chan, també ens explica com és el món del doblatge per dins i la seva carrera com a dobladora.

Joaquim Carbó, escriptor (Estris 123)

"Molts joves han perdut la facultat de valorar les coses"

La revista Cavall Fort celebra 40 anys d'existència i hem volgut parlar amb l'escriptor Joaquim Carbó que és un dels membres més veterans del seu Consell de Redacció. Carbó és un home d'una gran vitalitat, intel·ligent i bromista, la nostra conversa amb ell va ser molt agradable i ens va explicar un munt de coses sobre la literatura, els joves i la història del Cavall Fort.

Raül Romeva, professor de la càtedra UNESCO per la Pau de la UAB
(Estris 122)

"La construcció de la pau comença per un mateix en cada àmbit"

Els atemptats contra les torres bessones ens impacten a tots. Però cal anar més enllà, quines són les causes de tot plegat? I les relacions entre els països? Què podem fer des del món de l'educació en el lleure per contribuir a la construcció de la cultura de la Pau?

Josep Lluís Cleries, director general d'Acció Cívica i vicepresident de l'Incavol de la Generalitat de Catalunya (Estris 121)

"S'ha de mantenir el voluntariat als esplais"

De monitor a director general d'Acció Cívica i un dels impulsors de l'Any Internacional del Voluntariat. A través d'aquesta conversa coneixem més de prop el món del voluntariat i les noves formes que està prenent en aquest segle XXI.

Pep Albanell, escriptor (Estris 118)

"Ara el món de la fantasia l'ocupen Internet, els videojocs i la televisió"

També conegut com a Joles Senell aquest escriptor és un activista de la literatura infantil i juvenil. Perquè no llegeixen els infants i joves? Aquestes i altres respostes les trobareu en aquesta llarga conversa que vam mantenir amb en Pep. També podeu llegir el conte que va escriure especialment per a l'estris i animar-vos a escriure un final....

Maria Teresa Mogín, directora general d'Acció Social, del Menor i de la Família del Ministeri de Treball i Assumptes Socials (Estris 117)

"L'educació en el lleure no és només una necessitat sinó també un dret d'infants i joves"

Si us capbusseu en aquestes línies podreu conèixer quines són les línies de treball del Ministeri de Treball i Assumptes Socials en l'àmbit de l'educació en el lleure.

Pilarín Bayés, il.lustradora (Estris 116)

" Busco que els meus dibuixos diverteixin i ensenyin alhora"

Quin no ha quedat mai bocabadat davant una de les il.lustracions de la Pilarín Bayés? És potser una de les il·lustradores catalanes amb més producció. I una de les que ha sabut, amb els seus dibuixos i el seu particular sentit de l'humor, captar la quotidianitat de grans i petits. La redacció de l'estris es va traslladar a casa seva, prop de Vic, i vam mantenir una interessant conversa. També podeu veure el pessebre que ens va dibuixar i amb el qual us vam desitjar Bon Nadal!

Germà Roger de Taizé (Estris 115)

"Volem demostrar als joves que l'esperança segueix essent possible"

Ell és l'ànima de Taizé i un dels grans defensors del paper de la joventut en la nostra societat. En aquesta entrevista reflexiona sobre l'Església actual, sobre el paper de la comunitat de Taizé i sobre els joves.

Salvador Cardús, sociòleg (Estris 114)

"No hi ha crisi de valors sinó valors en crisi"

Quan des de tots els racons ens bombardegen dient que hi ha una crisi total i absoluta de valors, en Salvdor Cardús ens desconcerta amb els seus pensaments. El seu darrer llibre, "El desconcert de l'educació" és un autèntic bany de positivisme i un manifest contra els tòpics que sempre han envoltat els tòpics de l'educació.

Paco i Pepe Rubianes, humoristes (Estris 113)

Pepe: "M'han det callar d'una forma feixista i agressiva"
Paco: "Penso que he sortit així de rar, perquè de petit no vaig anar a cap esplai"

En Paco i en Pepe, amics i companys de viatge. Tant entranyables com corrosius. Els vam convidar a esmorzar i això és més o menys el que va passar davant d'una bona tassa de cafè. No ens vam estar de res i van acceptar molt amablement el repte de fotografiar-se disfressats.

Miquel Martí i Pol, poeta (Estris 112)

"L'educació ens ensenya a conviure amb la gent i a respectar la manera de fer dels altres"

És un dels poetes més estimats a casa nostra. Conegut per petits i grans, dibuixat, musicat i fins i tot representat. En Martí i Pol ens rep a casa seva a Roda de Ter i amb ell compartim un matí ple d'interessants reflexions.